Hi ha vincles que no naixen de la proximitat geogràfica, sinó de la grandesa humana. Quan la devastació de la DANA va colpejar els nostres carrers, deixant foscor i incertesa al seu pas, una llum inesperada va brillar des del nord. A més de set-cents quilòmetres de distància, el municipi càntabre de Bareyo no es va conformar a enviar missatges de suport; van fer un pas avant històric decidint destinar part del seu propi pressupost municipal per a ajudar a alçar-nos. Aquell gest d'infinita generositat, nascut en el nostre pitjor moment, va plantar una llavor de germanor que ha florit per a sempre en el cor de la nostra societat.

En la nostra terra, els valencians tenim una manera molt particular de donar les gràcies: ho fem compartint allò que més estimem. I què hi ha més profund i autèntic que la nostra festa i la nostra música? 

Era el nostre torn. Sentíem la necessitat vital de viatjar fins allí per a abraçar-los, mirar-los als ulls i retornar-los en forma d'alegria tota l'esperança que ells ens van regalar en els dies més grisos.

Així, del 9 al 12 d'octubre, una gran delegació del nostre poble va emprendre el camí cap a Cantàbria. La Unió Musical de Catadau, colze a colze amb les vibrants comparses de Moros i Cristians i multitud de veïns, es va desplaçar a Bareyo amb els instruments carregats d'emoció. Durant aquells dies de convivència absoluta, els verds paisatges del nord es van omplir de la nostra essència més pura. Els sons imponents de les marxes mores i cristianes es van entrellaçar amb l'alegria inconfusible dels nostres pasdobles. En cada cercavila que vam realitzar, la nostra música va ressonar amb una força especial, inundant de ritme, majestuositat i llum els carrers i cada racó del municipi.

Els nostres músics van bufar cada nota amb l'ànima. Hem vist llàgrimes als ulls de la gent de Bareyo en escoltar la nostra banda desfilar pel seu poble; hem compartit taula, tradicions i rialles amb persones extraordinàries que ens han obert les portes de sa casa de bat a bat. Aquest viatge d'agermanament ha transcendit qualsevol protocol institucional per a convertir-se en un reconeixement humà directe i absolut. Allà on les paraules de gratitud es quedaven curtes, les melodies dels nostres instruments parlaven per tot el poble de Catadau.

La solidaritat de Bareyo ens va ajudar a refer els nostres carrers, però la música i les vivències d'aquests dies han forjat un pont invisible que ens mantindrà units per a tota la vida. A l'Ajuntament de Bareyo i a cada veí i veïna del municipi: gràcies infinites per ensenyar-nos que mai estarem a soles. Catadau és i serà, ara i sempre, la vostra llar.

Hay vínculos que no nacen de la proximidad geográfica, sino de la grandeza humana. Cuando la devastación de la DANA golpeó nuestras calles, dejando oscuridad e incertidumbre a su paso, una luz inesperada brilló desde el norte. A más de setecientos kilómetros de distancia, el municipio cántabro de Bareyo no se conformó con enviar mensajes de apoyo; dieron un paso al frente histórico decidiendo destinar parte de su propio presupuesto municipal para ayudarnos a levantarnos. Aquel gesto de infinita generosidad, nacido en nuestro peor momento, plantó una semilla de hermandad que ha florecido para siempre en el corazón de nuestra sociedad.

En nuestra tierra, los valencianos tenemos una manera muy particular de dar las gracias: lo hacemos compartiendo aquello que más amamos. ¿Y qué hay más profundo y auténtico que nuestra fiesta y nuestra música? Era nuestro turno. Sentíamos la necesidad vital de viajar hasta allí para abrazarlos, mirarlos a los ojos y devolverles en forma de alegría toda la esperanza que ellos nos regalaron en los días más grises.

Así, del 9 al 12 de octubre, una gran delegación de nuestro pueblo emprendió el camino hacia Cantabria. La Unió Musical de Catadau, codo con codo con las vibrantes comparsas de Moros y Cristianos y multitud de vecinos, se desplazó a Bareyo con los instrumentos cargados de emoción. Durante aquellos días de convivencia absoluta, los verdes paisajes del norte se llenaron de nuestra esencia más pura. Los sonidos imponentes de las marchas moras y cristianas se entrelazaron con la alegría inconfundible de nuestros pasodobles. En cada pasacalles que realizamos, nuestra música resonó con una fuerza especial, inundando de ritmo, majestuosidad y luz las calles y cada rincón del municipio.

Nuestros músicos soplaron cada nota con el alma. Hemos visto lágrimas en los ojos de la gente de Bareyo al escuchar a nuestra banda desfilar por su pueblo; hemos compartido mesa, tradiciones y risas con personas extraordinarias que nos han abierto las puertas de su casa de par en par. Este viaje de hermanamiento ha trascendido cualquier protocolo institucional para convertirse en un reconocimiento humano directo y absoluto. Allí donde las palabras de gratitud se quedaban cortas, las melodías de nuestros instrumentos hablaban por todo el pueblo de Catadau.

La solidaridad de Bareyo nos ayudó a rehacer nuestras calles, pero la música y las vivencias de estos días han forjado un puente invisible que nos mantendrá unidos para toda la vida. Al Ayuntamiento de Bareyo y a cada vecino y vecina del municipio: gracias infinitas por enseñarnos que nunca estaremos solos. Catadau es y será, ahora y siempre, vuestro hogar.